|
La JNC de Barcelona fa un balanç molt positiu de la manifestació del 10-J. El crit unànime de 1.500.000 catalans acaba de deslegitimar del tot —si és que això era encara possible— el Tribunal Constitucional, que després d’haver volgut estar per sobre de la sobirania del poble català ha rebut per resposta el rebuig explícit, contundent i rotund d’un poble que porta molts anys suportant el desgast que li imposa la casposa Espanya. La sentència emesa pel Tribunal Constitucionalés la primera que s’emet contra una disposició amb valor de llei aprovada directament pel poble, no pels seus representants. Això i, sobretot, el fet que la resta de poders de l’estat ho hagin acceptat i ho hagin considerat legítim perquè va en favor dels seus interessos col·loca l’estat espanyol i sobretot les relacions entre Catalunya i Espanya en un punt de crisi mai assolit fins ara i d’una gravetat que només es pot resoldre amb una resposta contundent, la independència. No només fa segles que Catalunya és menyspreada per Espanya, sinó que això ha anat en augment fins a conduir a la situació actual, una paradoxa impossible de creure en un marc de democràcia: la sentència contra una disposició aprovada directament pel poble i l’acceptació d’aquest fet com a ‘normal’ són símptomes inequívocs que la democràcia espanyola és encara immadura i es troba, malgrat les aparences i els seus vans intents de tractar d’igual a igual països com França o Anglaterra, encara en una etapa d’autoconvenciment dels valors democràtics, però no de sincera convicció i confiança en ells.
|
2005