Manifest: Volem futur!

La JNC fa una crida a establir la joventut com a un dels col·lectius prioritaris en la recuperació econòmica i social de la crisi post-COVID-19

dilluns 1 de juny de 2020

Imatge de capçalera

L’actual crisi sanitària causada per la Covid-19 està tenint conseqüències tràgiques per la gent, per les empreses i pels treballadors i treballadores d’aquest país. Una gran majoria de la ciutadania han vist alterada la seva normalitat amb el confinament i amb la incertesa d’una greu crisi econòmica i social.

Segurament, aquesta pandèmia tindrà efectes negatius sobre l’economia i sobre el teixit productiu de Catalunya i es generaran situacions de vulnerabilitat social i econòmica. Les persones que perdin el seu negoci o la seva feina seran les principals damnificades per la crisi econòmica post-Covid-19, però també ho seran les que encara arrossegaven les conseqüències socioeconòmiques de la crisi econòmica del 2008, entre elles la joventut.

Segons l’anàlisi de l’Observatori de la Joventut de l’Enquesta sobre l’impacte de la Covid-19 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), la joventut és el col·lectiu social amb més dificultats econòmiques derivades de la pandèmia. No tenim cap dubte que la joventut de Catalunya representa la virtut, l’esperança, la tenacitat, l’oportunitat i la capacitat de superar situacions adverses; però el context que carrega una generació de joves d’aquest país, sumat a les conseqüències d’una nova crisi, pot condemnar el seu futur.

Actualment, la gran majoria de joves han crescut personalment i socialitzats en un context de crisi econòmica, molts han apostat per estudiar una carrera universitària sense tenir un futur clar al finalitzar els seus estudis i/o han iniciat la seva carrera professional amb més precarietat i més inestabilitat que un o una jove de fa deu anys. En la darrera dècada, la renda disponible d’una persona jove s’ha reduït un 10% respecte al d’una persona adulta, els preus de l’habitatge s’han incrementat inaccessiblement per la gran majoria i la taxa d’emancipació se situa en mínims històrics a Catalunya.

Per tot això, des de la Joventut Nacionalista de Catalunya, creiem que cal restituir els drets d’una generació que va passar per l’adreçador d’una crisi financera i que ara no vol resignar el seu futur a una nova crisi; i en aquest sentit, fem una crida a establir la joventut com a un dels col·lectius prioritaris en la recuperació econòmica i social de la crisi post-Covid-19.

És evident que les mesures de reactivació econòmica i social han de buscar el restabliment del benestar majoritari de la ciutadania de Catalunya, però serà de vital importància incloure i adoptar la perspectiva juvenil en les mesures de reactivació empresarial, de suport al comerç, de creació d’ocupació, de protecció als treballadors i treballadores, de benestar social i de foment cultural.

La joventut catalana ha de poder creure en un futur de progrés i en el desenvolupament del seu projecte de vida, i per fer-ho caldrà que la societat catalana entomi amb responsabilitat, rigor i mirada llarga les mesures de recuperació econòmica de la pandèmia. Amb aquest objectiu, com a organització política juvenil creiem necessari plantejar diferents propostes que ajudin al govern de la Generalitat de Catalunya a millorar aquest context advers:

  1. Desenvolupar un Control Jove (com el Jugend-check alemany), un mètode d’avaluació de l’impacte de projectes legislatius i programes públics sobre la població jove, amb l’objectiu d’institucionalitzar la perspectiva juvenil a la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya.

  2. Transferir la Direcció General de Joventut al Departament de Presidència per potenciar la transversalitat de mesures i polítiques juvenils en totes les conselleries de la Generalitat de Catalunya, valorant el sentit estratègic a l'hora d'articular el seu disseny i debat parlamentari.

  3. Potenciar la Xarxa d’Emancipació Juvenil (XNEJ) i replantejar els Punts d’Informació Juvenil (PIJ), perquè esdevinguin una finestreta única juvenil orientada a l’assessorament, a l’acompanyament individualitzat i a la gestió de procediments i tràmits per fer més efectiva l’emancipació juvenil i la millora de l’ocupació de qualitat.

  4. Incorporar clàusules qualitatives en l'accés de subvencions per contractació, que excloguin la precarietat laboral i incentivin el manteniment de l'ocupació més enllà de la pròpia subvenció.

  5. Impulsar una prestació econòmica de complement d’activitat per joves treballadors (similar a la RSA jeune actif a França) per assegurar un mínim d’ingressos dignes entre els i les joves, i que serveixi per complementar un salari precari i/o insuficient per desenvolupar el seu projecte de vida.

Tanmateix, fora de l’àmbit públic necessitem que el teixit empresarial i comercial català torni a generar ocupació, que aquesta ocupació sigui de qualitat pels i les joves i que s’aposti de forma decidida pel talent, la iniciativa i la inversió publico-privada. Si volem un Estat que proveeixi benestar social i desenvolupi polítiques socials, cal abans recuperar la generació de riquesa empresarial i d’ocupació del sector productiu del país, i emprendre mesures amb determinació i sense complexos.

També serà necessari posar fi als abusos de llibertats individuals i nacionals que de forma habitual està trepitjant el Gobierno español durant l’Estat d’Alarma. Aquesta situació posa de manifest i fa més necessari que mai reivindicar que els catalans i les catalanes només ens tenim a nosaltres, i que la independència de Catalunya serà prosperitat i futur davant la decadent dependència del sistema econòmic espanyol que ofega i posa en risc al país.

La joventut del país, volem un futur amb perspectiva de progrés i compromís social per aquesta generació d’entre 16 i 30 anys. Hem de deixar de ser la generació del retrocés en el poder adquisitiu, en l’emancipació o en l’accés a l’habitatge; i començar a progressar, a construir i a vindicar un demà legítim.


Publicat a: Comunicat

Cercar continguts


Categories